dilluns, 3 de març del 2014

Centres Municipals d'FPA. Una escola sostenible, un servei racional.



La reforma de l'Administració Pública ha obert la caixa de pandora i les Escoles Municipals de Formació d'Adults, les EPA , poden desparéixer.  Un més d'entre el ventall de serveis públics en perill d'extinció que fins ara rebien els ciutadans gràcies als seus esforços contribuents. Contribucions ciutadanes no sols aportades de manera directa en les retencions dineràries d'aquells que (ara com ara ) treballen i en la declaració anual de la renda de les persones físiques , sinó de manera indirecta i possiblement més sagnant i forta, en copagaments sanitaris, taxes educatives, impostos elèctrics, reciclatges i gairebé en tot allò que usem quotidianament.

La farsa tantes vegades repetida per uns governants cada vegada més allunyats de la realitat i les necessitats dels ciutadans queel ciutadà gasta massaja no cap credibilitat.  Gastem massa!  Diuen. Com? Anant al metge perquè ens cure ? Estudiant per a poder tindre un estatus de vida millor o millorable? Ajudant els nostres majors malalts o els nostres fills dependents perquè tinguen un nivell de vida digne? En això diuen que ens gastem els diners, en això diuen que balafiem i malgastem per damunt de les nostres possibilitats! I alguns a hores d'ara encara ho justifiquen.

Aquesta letargia tramposa i malintencionada, arriba ara a l'administració local. Però no a les despeses supèrflues, sumptuoses i o a despeses de màrqueting, sous i complements d'assessors (amics o familiars de) i d'altres espècies parasitàries.

Les Escoles d'Adults de titularitat municipal conformen una xarxa sòlida, estable i rendible mantinguda amb diners públics. Uns diners públics que repercutixen directament i propera als mateixos ciutadans que els abonen a l'administració a través dels impostos que paguen.

I quant ens costa a cada ciutadà el manteniment d'aquesta xarxa? 

El manteniment d'un Centre de Formació de Persones Adultes en un municipi mitjà al voltant dels 20.000 habitants suposa un cost aproximat de 10 euros per habitant a l'any, és a dir de menys d'1 euro mensual.  Poca cosa si  sabem que només amb les aportacions tributàries d'un treballador mitjà l'estat sol ingressar 42 de cada 100 euros que guanya aquest treballador.



La xarxa pública de Centre d'FPA és de més de 230 centres i  aproximadament un 70% dels quals, és a dir, 155  centres són municipals.  La majoria d'ells han oferit i oferixen els seus serveis a  alumnes  de tot el territori valencià i des de fa ja més de 30 anys, amb un resultats acadèmics, socials, econòmics i humans inqüestionables.

Pobles i ciutats com  l'Alcúdia, Bellreguard, Burjassot,  l'Alqueria, Iàtova,Godelleta, Canals, Moixent, Vallada, Aielo, Olleria, el Campello, Albaida, Cortes, Xest, Bunyol, Calp, Benicàssim, Almussafes, Cullera, Alfafar, Catarroja, Albal, Alboraia, Alfara, Benetússer, Altea, Catral, Carcaixent, Elx, Faura, Llutxent, la Pobla. Mutxamel, Oliva, Picanya, Rótova, Soneja, Castelló de la Ribera, Teulada,  Silla, Polinyà, Ondara , Caudiel, Onil , Torís  etc. Donen resposta a la demanada educativa i d'aprenentatge de més de 55.000 alumnes  en els diferents programes educatius.




La recent aprovació de la Llei 27/2013 de Racionalització i Sostinibilitat de l'Administració Local mitjançant la qual es buiden entre d'altres de competències educatives als municipis, i l'assumpció d'aquestes  competències per part de la Generalitat pot fer que molts centres municipals desapareguen definitivament, impedint així, no la duplicitat de funcions que és el que diu la llei, sinó la possibilitat que el ciutadà reba uns serveis educatius imprescindibles i necessaris, tot i contradient les recomanacions europees del Memoràndum de Lisboa i de la UNESCO que advoquen per un ensenyament al llarg de la vida i pròxim al ciutadà

Quina incompatibilitat hi ha en oferir aquests serveis a més de 55.000 ciutadans?

Podrà assumir la Generalitat el total de centres , professors, mestres i alumnes que gestionen de manera eficaç i amb uns resultats immillorables els Centres Municipals?

Quina racionalitat hi ha en deixar sense servei centres que han costat milers d'euros als ajuntaments per tal d'adequar-los a les diferents lleis autonòmiques sobre la qualitat dels edificis i locals on s'ubiquen les escoles?

No és veritat. Tornem a repetir-ho: No és veritat que l'administració pública en els seu conjunt, aquella que treballa en el manteniment de la cosa pública, inclosos els funcionaris que ho fan possible, siguen la causa d'aquesta maleïda crisi. El nombre de funcionaris és menor a la de la majoria de països europeus, els sous també i el nombre de serveis que s'oferixen als ciutadans també. 

Els ajuntaments han de servir per a alguna cosa, sí. I han de ser eficaços, sí! Com també la resta d'administracions, que ho han de ser en l'aplicació de serveis. I en aquest cas els serveis educatius i socials que oferixen els Centres de Formació de Persones Adultes, són eficaços, racionals i sostenibles perquè no dupliquen cap servei , ni envaïxen cap competència, simplement perquè són els municipis els que l'oferixen als seus ciutadans i omplin així el buit que altres administracions han obviat durant anys en el camp de l'ensenyament i l'aprenentatge permanent. 



Col·lectiu de Mestres Municipals


Publicat a : 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada