dissabte, 11 de maig del 2013

A PUNT D'ACABAR EL CURS I SEGUIM MANTENINT-NOS EN LA INCERTESA

Poc queda ja perquè acabem un nou curs escolar. Milers de valencians i valencianes hauran passat per les aules dels centenars de Centres de Formació de Persones Adultes d'arreu del país. Alguns hauran aconseguit després d'alguns anys de desil·lusió o desenganys obtenir el Graduat en Educació Secundària, d'altres començaran una nova etapa a les universitats valencianes o als instituts de formació professional, milers de ciutadans hauran obtingut títols de valencià o d'anglés a través de la preparació que es fa a les escoles d'adults. Milers de nouvinguts d'arreu de l'estat i d'altres països hauran aprés a valorar , estimar i viure en valencià, o hauran aprés el castellà o l'anglés o altres llengües que els permetrà integrar-se i aprendre que "comunicar-se" tracta d'això, de respectar i voler , també les llengües, la pròpia i la dels altres. I això és el que qualsevol persona que haja passat o estiga en una escola d'adults respira i sent, eixa sensació col·lectiva d'igualtat i respecte cap als altres i cap al que no coneix però que vol aprendre.  Ara que es parla  i se sent dir cada vegada més de les Comunitats d'Aprenentatge (Ramón Flecha) , cal recordar que la primera escola on va sorgir aquest model d'aprenentatge , que no difereix molt ni massa de l'esperit anterior, actual i futur dels Centres d'FPA, va ser a l'Escola d'Adults de la Verneda.

D'ací no res , a penes un mes llarg acabem el curs 2012-2013, i el tanquem amb dubtes, molts. També amb la incertesa de molts mestres, de molts alumnes, de molts centres que no veuen un futur clar i segur. Molts no saben si tornaran a ser contractats, molt alumens si tindran lloc pera  matricular-se, molts centres si tornaran a obrir. La incertesa en què ens trobem ve propiciada pel silenci administratiu de la Generalitat, pel dubte en les subvencions als centres municipals, per la reforma de lleis com la de règim local o de les adiministracions públiques que podria deixar sense competències educatives al ajuntaments i amb la qual cosa sense cobertura als municipis perquè puguen tindre un centre d'adults. 
Davant aquest panorama hem d'estar alerta  i reafermar-nos més si cap en la convicció que els Centres d'FPA són una eina social i democràtica necessària i productiva en la resolució d'una crisi que necessitarà en els darrers anys centres on els milers d'aturats actualitzen coneixement i es formen.  El tancament , desaparició o disminució del centres actuals suposaria un incentiu extra a la desesperació i a la marginació de milers de ciutadans que han patit, patixen i potser patiran uns quants anys més els efectes nocius d'una crisi sesnse precedents. 

Cal doncs, estar alerta, matricular-se en els centres d'adults, anar als ajuntaments si no hi ha places suficients, movilitzar-se socialment si es tanca algun centre o es disminuïxen els serveis o la qualitat de l'ensenyament. Cal reclamar un dret universal defensat per la UNESCO i per la Comissió Europea: El dret a aprendre al llarg de la vida. 

Plataforma Pública per l'Ensenyament d'Adults


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada