dimecres, 26 de setembre de 2012

SALUT, EDUCACIÓ I MEMÒRIA



Divendres 21 de setembre. Dia Mundial de l'Alzhèimer. Publicat a la revista Records
“Fue Aureliano quien concibió la fórmula que había de defenderlos durante varios meses de las evasiones de la memoria. La descubrió por casualidad. Insomne experto, por haber sido uno de los primeros, había aprendido a la perfección el arte de la platería. Un día estaba buscando el pequeño yunque que utilizaba para laminar los metales, y no recordó su nombre. Su padre se lo dijo: «tas». Aureliano escribió el nombre en un papel que pegó con goma en la base del yunquecito: tas. Así estuvo seguro de no olvidarlo en el futuro. No se le ocurrió que fuera aquella la primera manifestación del olvido”

Gabriel García Marques, Cien años de Soledad.


Sessió de teràpia locomotora amb xiquets. Afacu Cullera
L’Organització Mundial de la Salut defineix l’alfabetització de la salut com les habilitats socials i cognitives de les persones per accedir, entendre i utilitzar la informació de manera que es promoga i mantinga una bona salut (WHO, 1998). Rima Rudd, l’autora de més reconeixement internacional en alfabetització de la salut, parteix del fet que l’alfabetització de la salut inclou una sèrie d’habilitats, especialment relacionades amb la prevenció de malalties i la promoció de la salut, com la lectura, la comprensió i l’anàlisi de la informació, la comprensió de instruccions i símbols, l’avaluació de riscos i beneficis i la presa de decisions (Rudd, 2010).

Per altra banda, diferents estudis i projectes sobre activitats afavoridores de la salut mental, des de estats depressius, ansietat o altres problemes psicològics d’ambit menor presenten l’educació de persones adultes (l’ensenyament permanent) com una eina important per a previndre, pal·liar i curar els possibles efectes adversos que poden produir aquest estats mentals, ja que l’educació d’adults afavorirà la integració social i la socialització d’aquestes persones, elements claus en la rehabilitació.
L’educació d’adults és essencialment alliberadora, en el sentit del mestre Freire, ja que la persona és considerada subjecte de la seua pròpia educació i li dóna el protagonisme que li cal perquè desenvolupe les facultats individuals i puga superar les barreres socials imposades per cerst transtorns o malalties. Seguint a Freire, es tracta de transformar “les dificultats en possibilitats”.

També caldria fer esment el programa europeu, EMILIA (Empowerment of Mental Illness Service Users: Lifelong Learning, Integration and Action) , amb el qual es pretén millorar la inclusió social de les persones afectades de transtorns mentals greus (esquizofrenia, trasntorn bipolars, depressiu greu etc.) a través de l’aprenentatge permanent i la legitimació del pacient com a expert, els resultats beneficiosos del qual s’han pogut comprovar en el projecte que s’ha dut a terme al Parc de Salut Mar de Barcelona durant 5 anys.

Arribats a aquest punt no cal pensar molt per a arribar a certes conclusions i plantejar-nos certes preguntes:

Educació (formació permament)  i Salut  són dos camps que van lligats.
Fins a quin punt l’ensenyament permanent (educació d’adults) pot ser benificiós en la prevenció de malalties i transtorsn mentals, fins i tot en la prevenció de demències i fins i tot Alzheimer?

La resposta a aquesta última pregunta és tan ràpida com senzilla, sobretot per aquells i aquelles que hem treballat o treballem en l’ensenyament permament d’adults. Els programes d’alfabetització, neolectors i base,  són la mostra de com una activitat d’aprenentatge continu afavorix  l’engranatge mental i propicia l’agilitat i la memòria, a més d’altres factors importantíssims com la socialització i la personalització, aspectes tots dos, relacionats estretament amb la salut mental.

Per tot això i ara en què ens trobem en un moment històric incert i perillós, és quan cal reivindicar i protegir encara amb més força i decisió aquest dos pilars bàsics la salut i l’educació perquè  l’un recolza sobre l’altre i si cau un , cau l’altre.
Al nostre País tenim una xarxa pública  de centres d’adults ben definida i d’una qualitat immillorable, igual que el sistema sanitari. Tenim els recursos, n’hi han suficients i bons per estructurar un projecte educatiu i de salut  que previnga i millore les conseqüències de certes patologies inherents a l’envelliment. I tots sabem que Europa envellix cada vegada a un ritme més ràpid. No deixem doncs que Europa oblide, s’oblide de les persones que hi viuen.


Joan F. Bolufer . Professor CM FPA Cullera

( Divendres 21 de setembre. Dia Mundial de l'Alzhèimer. Publicat a la revista Records)

1 comentari: